Encara no, mare!

No, mare, encara no tocava, no era el moment i no estava preparada. Has estat un referent per mi, persona lluitadora, treballadora, forta, vital i amb la il·lusió de tirar sempre endavant. No hi havia ningú que et parés, feies tot el que et proposaves, però sempre a prop de qui et necessitava. Et podria dir tantes coses... Primer de tot donar-te les gràcies, infinites gràcies. Sí, gràcies per haver estat sempre al meu costat, sobretot en els moments més difícils; no calia dir-te res, tu ja hi eres. No tenies un no per ningú, increïble! Has gaudit molt de la vida, encara que no ho vas tenir fàcil. Ho sé, per això encara ho valoro més. Has estat bona esposa, mare, àvia, t’agradava estar amb la família i els amics. Per tots has estat molt estimada! Aquests dies, quan trucàvem, mare, ningú no s’ho creia. No, mare, encara no! Tots deien el mateix, que no podia ser, tu no! Havíem de fer moltes coses juntes... No, mare, no era el moment. No paraves mai, sempre anaves fent, constantment sense fer soroll. Per nosaltres ho feies tot! I també has aconseguit el que més t’amoïnava, no donar-nos feina, has marxat sense fer soroll. Ens estimaves molt a tots, no ens ho deies, però tota tu eres bondat i amor. Nosaltres, els teus fills, no podíem tenir una mare millor. Tot ens ho has fet tan fàcil... Ara, cada matí, no trobaré el teu bon dia, ni a la nit el bona nit, i trobaré a faltar la trucada del vespre. A qui trucaré mare...? No, encara no havies de marxar! Tu no saps com et trobarem a faltar. Volíem que hi fossis per acompanyar-nos una mica més en el nostre camí de la vida. T’estimem i et recordarem sempre.