Inconfessable i humiliant

Vergonyós el que va succeir a Sant Cugat del Vallès el passat dia 20 d’agost quan la Cobla Sant Jordi es va negar, a petició dels organitzadors, a interpretar al final de la ballada La santa espina. Lleig, molt lleig. Els balladors que érem a la plaça, els que paguem amb les aportacions voluntàries, els sortejos i els impostos les cobles, no ens vàrem pas moure d’allà esperant que es toqués.

Hem d’estar agraïts als polítics que ens varen portar a l’1 d’octubre, però molts d’ells ara estan ben remunerats, amb bons càrrecs dins dels seus partits o ocupant escons, amb molt bons sous, a les institucions europees. Mentrestant, més de 3.000 represaliats, molts pendents de judici, ens els hem de passar per l’entrecuix? Aquests no es mereixen la nostra consideració, pensant en ells tocant La santa espina?

La Confederació Sardanista, penso empesa o obligada per altes instàncies, s’ha dedicat a dir que bé, que sí, però... i crec que covardament ens diuen que fem el que vulguem. L’1 d’octubre no és que no s’hagi acabat per a nosaltres, és que segueix ben viu entre els estaments espanyols que no ens obliden i continuen vigilant i judicialitzant els protagonistes.

Penso que potser algú de la Cobla Sant Jordi no sols té por de matar el drac, sinó que no s’atreveix ni a matar una mosca.