El pèssim servei de Renfe Girona - Barcelona

Estimada Renfe, soc jo, una de les teves passatgeres habituals, que els caps de setmana fuig de la ciutat per remullar-se en platges empordaneses. Estic tirada a Caldes de Malavella, un diumenge, com si els diumenges no fossin prou complicats per si sols. Fa unes tres hores que he sortit de casa amb la intenció d’arribar aviat a Barcelona per intentar organitzar-me la vida, però sembla que passen els anys i segueixes igual de caòtica i poc eficient. Tu saps que el temps val or avui dia? Ara mateix tinc una bola de ràbia a la panxa, d’aquelles que si intentés agafar un llapis i escriure, trencaria la punta al cap d’un segon. Estic asseguda al pàrquing amb una motxilla, dues bosses i una caixa plena de tuppers que probablement es faran malbé, una cara de mala llet i poca bateria al telèfon, a més de cinc mosquits tigre que em dansen. Crec que el teu pèssim funcionament m’entrena a superar situacions així, d’aquestes que requereixen molta paciència, d’aquestes que et fan sortir caspa. Un transport públic que deixa gent gran tirada a la via, un transport públic que ven bitllets per anar drets, o inclús quedar-se a les portes, com avui. Qui decideix com funciones? Qui pren aquestes magnífiques decisions?

Ah, i per cert, espero i desitjo que em tornis els diners. Gràcies, em fas molt de fàstic.