És en el poble on hi ha l’esperança

La fissura entre poble i dirigents, l’apatia que plana sobre els votants, el desinterès per la política en contrast amb les diades dels Onze de Setembres, farien creure que tot s’ha acabat, que la independència és inassolible; però no, el poble continua despert, quiet però atent. Un poble amb la valentia i astúcia de l’U d’Octubre és un poble que no canvia. Només fixant-nos en uns fets ben banals com les festes majors, amb la seva iniciativa i creativitat, podem veure de què som capaços. Concerts de música, exposicions, teatre clàssic o amateur, emissores locals, publicacions periòdiques, tot el món de les sardanes, aplecs, ballades, i més i més. No hi ha racó on no hi hagi algú disposat a organitzar un acte amb creativitat i bon gust. Arreu hi ha iniciatives dignes de descriure, però la millor lliçó l’he trobat a Biosca, a la Segarra, amb no més de 180 habitants, on amb el pretext de reclamar la innocència de l’última bruixa, cremada a la foguera, la Branquiol, tota la vila, tota, va convertir els carrers en una exposició viva del fet i de l’època, gegants i capgrossos inclosos. L’esperança me la dona el meu poble, en el voler fer i voler ben fer. Un poble així aconseguirà la justícia i la llibertat.