Ja des d’uns dies abans que es trenqués el nostre govern, tot i que no soc polític, ni gaire entès en el tema, però sí que em preocupen les coses importants, i més quan ens afecten a tots, voldria manifestar la meva humil opinió sobre el trencament entre ERC i Junts. Soc una persona d’edat, i en segons quins casos m’agrada començar fent una mena de símil. Em fan pensar en una parella que es casen per compromís, mancats d’estimació; tot i així tenen fills, i ve un dia que, com que no s’entenen, ho tiren tot per la borda, sense pensar en com s’ho agafaran els fills; no varen saber tirar endavant el seu compromís. M’agradaria no veure-hi quelcom similar, però sí que hi veig una certa semblança: varen assumir el compromís de governar junts, tot i els dubtes, i ve un moment que s’adonen que pensen diferent, i tal vegada amb una presumpta intransigència per part de cadascun, decidiren trencar. En aquest cas, en lloc dels fills, del cas anterior, és la gent del poble que, els haguéssim votat o no, molts ens hem sentit preocupats i un xic oblidats. Aquesta ha estat la meva humil impressió, i no he estat l’únic. Ara donem peixet a aquells que sempre ens van en contra, i això també ens fa mal. Perdoneu, però ho tenia a dins i ho havia de dir. És el meu humil parer.