El mundial de la vergonya

D’aquí pocs dies, colles de milionaris que cobraran més milions per anar-hi aniran a jugar a futbol a un país on no hi ha llibertat; on no es respecten els drets humans, els de les dones en especial; on un homosexual pot ser detingut, fuetejat o penjat per ser-ho; on s’han construït uns estadis amb mà d’obra en règim d’esclavitud i sense les més mínimes mesures de seguretat amb milers de morts; on no se sap què és una urna o una papereta de vot; on no es respecta l’entorn ni fan res per pal·liar el canvi climàtic –entre altres, enormes estadis amb aire condicionat–, i on qualsevol imatge de llibertat és pura entelèquia. A part dels milionaris que hi aniran a jugar també hi aniran més milionaris com a espectadors, amb un moviment d’avions que cremaran centenars o milers de tones de querosè, que es mouran de bombolla amb aire condicionat en bombolla amb aire condicionat, un veritable despropòsit. Com que el meu país no té selecció, no m’interessen aquests campionats on tots els estats fan gala del seu no-nacionalisme exhibint banderes i himnes; però per aquest que està a punt de començar, el desinterès hauria de ser absolut a nivell mundial i ningú amb una mica de respecte pels drets humans, per les llibertats, per la civilització, n’hauria de veure ni un sol minut. Tampoc ningú a qui li importi, ni que sigui una mica, el nostre maltractat planeta.