Un botó de mostra

Para muestra basta un botón, ens deien. Fa poc molts en vam tenir un, de botó, a la mà; n’hi havia prou d’anar a barraques i prendre una beguda qualsevol en un got pel qual ingènuament donàvem un euro. Però ai, no hi ha retorn. Fa anys es va lluitar per minimitzar l’impacte de tants gots de plàstic que la terra blava ja llavors no podia absorbir, es va crear un got retornable pel qual es deixava un dipòsit perquè fos retornat i, sobretot, reutilitzat. Tot evoluciona amb millor o pitjor fortuna, i aquest any, el 2022, quan la petjada ecològica s’ha assolit el 28 de juliol, anem a barraques i paguem per un got que, ai, el progrés diu que es descompondrà sense deixar, oh meravella, cap residu. El que no sabem és on i com s’han conreat els materials que el componen, quins salaris s’han pagat, quants quilòmetres han viatjat embolcallats en plàstics, si s’han pres terres que alimentaven persones per obtenir els materials que ens diuen, i la tinta? No generarà cap residu. Ecològic? Hauríem de saber tota la seva vida i no tan sols el seu final per no participar en la gestió interessada, imitativa i buida d’una pretesa defensa del medi ambient. Guarda i reutilitza el teu got, que no sigui sant tornem-hi: un nou botó de mostra de desigualtats i deslleialtats interessades que buiden, escarneixen i invaliden la lluita original, sentida, fonda, eficaç.