“Tragèdia sonora”

Aquest és el títol de l’Oriol Pérez Treviño en la seva crítica de diumenge sobre el concert de l’Orquestra Simfònica de Viena al Palau de la Música Catalana el 24 de novembre. Es refereix al fet que durant la segona part es va desfermar la música d’un mòbil i el públic va cridar: “Vergonya!” Voldria afegir-hi més: “Tragèdia sonora i organitzativa”. Des de l’inici, s’escoltava un zumzeig que dominava el silenci en els canvis de moviment del concert, així com durant el meravellós bis de Chopin del pianista Jan Lisiecki. Durant la pausa ens vam queixar; ens van comentar que estaven intentant solucionar-ho, perquè es tractava d’un focus. El zumzeig va continuar durant la segona part. Però la “vergonya” no s’acaba aquí, ja que, quan el director va sortir per iniciar la segona part, va haver de protestar i esperar que li posessin la barana protectora darrere del seu podi. És a dir, que el muntatge s’ho havia oblidat. Sí, va ser un concert excel·lent des del punt de vista musical (orquestra, director i solista), però tràgic, tant pel comportament del públic com de l’organització del Palau de la Música. Vam sentir “vergonya” aliena i cal comentar que potser aquests músics no voldran tornar al Palau.