Sòcrates, Plató i un ornitorrinc

Aquest dies Plató està desorientat i va a dialogar amb el seu mestre: -Sòcrates, em diuen a l’àgora que un arcont (elegit per un període de temps limitat) ha continuat? -Impossible, Plató, un arcont abans era elegit per 10 anys i ara per un. I acabat el mandat, cap a casa falta gent. -Perdona que insisteixi però em diuen que uns arconts tesmotetes (literalment ‘donadors de lleis’) que eren sis i administraven justícia excepte en casos que afectaven els mateixos arconts o les màximes autoritats –a més, revisaven les lleis una vegada a l’any– ja fa quatre anys que estan fora de termini. -Plató, que t’has begut l’enteniment? No veus que els arconts han de donar exemple? Estem en democràcia. I si no compleixen les normes establertes hi ha el judici que pot portar a l’ostracisme (utilitzat per castigar amb un exili temporal de 10 anys tothom qui pogués representar un perill per a la ciutat estat). -Doncs avui a l’àgora acabo de parlar amb uns fenicis, un venia de Malaka i l’altre de Gadir, i m’han assegurat que allà els arconts tesmotetes ja fa quatre anys que van acabar el seu mandat i encara continuen administrant com si res. -És clar, has de saber que a la ciutat estat d’Atenes això no pot passar i menys després de l’actuació de l’estrateg Pèricles, amb el suport de la seva muller, la filòsofa Aspàsia de Milet, que va delimitar les funcions dels arconts. -Gràcies, mestre Sòcrates, veig que un diàleg amb tu sempre és fructífer. -Adeu, Plató, millor que no facis cas dels fenicis, que venen de la terra dels conills i ves tranquil a la taverna amb un ornitorrinc. D’aquí a 2.500 anys allà (la terra dels conills segons els fenicis) encara tindran problemes amb la democràcia i la separació de poders. Nota: qualsevol semblança amb l’actualitat és pura coincidència.