Treballadors i funcionaris

En el món laboral hi ha tres tipus de treballadors: els qui presten els seus serveis a les empreses privades, els funcionaris de peu pla i els alts funcionaris. Els treballadors de les empreses privades estan sotmesos als vaivens i fluctuacions del mercat laboral i als acomiadaments, com ara és el cas de les restes de l’empresa Nylstar de Blanes, històricament Safa, on a l’actualitat treballen 80 persones i que als anys setanta havia tingut 2.300 treballadors. L’empresa fa un concurs de creditors i als qui treballen no els empara ni Déu. Els funcionaris de peu pla tenen la plaça fixa, no tots, i estan a aixopluc dels vaivens laborals i si no convoquen unes vaguetes i unes manis com els metges i els mestres, que en alguns aspectes tindran raó, més els metges que els mestres, col·lectiu que en general defensa l’interès corporatiu, quan la conselleria d’Ensenyament vol millorar el sistema i fer certes correccions que afecten els privilegis del sector. I finalment hi ha els alts funcionaris de tots colors i els del Parlament de Catalunya, que cobren quan ja no treballen i perceben sucoses quantitats quan deixen de treballar. Els alts funcionaris manen als ajuntaments, a les diputacions, als consells comarcals i a la Generalitat. Els polítics de la mesa del Parlament són la patronal que beneficia els alts funcionaris i a ells mateixos. Una mala patronal que fa un mal ús amb els impostos de la ciutadania i les cessions als alts funcionaris varen començar en temps del tripartit, amb el Sr. Benach, d’ERC, al capdavant de la institució, i amb els escuders Sr. Higini Clotas, del PSC, i el Sr. Ramon Camp, de l’antiga CiU, i amb un salt qualitatiu econòmic en benefici d’aquests senyors quan plegaven. Després ens demanen sacrificis a la resta de mortals.