Vull subratllar que dos col·lectius de moltíssima importància necessiten l’encoratjament de la nostra societat catalana: el relatiu a la sanitat i el relatiu a l’educació.

Els metges i tot el personal sanitari estan fins al capdamunt de feina, i malgrat que algunes de les seves reivindicacions han prosperat, el fet és que alguns d’aquests professionals, per cansament i remuneració econòmica insuficient, abandonen la seva professió o emigren a altres països.

I en el camp de l’educació també professors d’institut, fatigats d’haver d’aguantar noies i nois que es dediquen a fer gresca a les aules i que no mostren ni respecte pels respectius professors, ni interès pels estudis, també abandonen la professió o emigren també a l’estranger.

Certament és el nostre govern qui més ha de buscar solucions perquè el personal d’aquests dos col·lectius no defalleixi i abandoni els seus llocs de treball, però l’opinió pública també hi pot ajudar, persuadint-nos que no ens convenen gens aquestes desercions: la ciutadania necessita metges i professors que siguin feliços exercint les seves tasques; no volem que els que hi perseveren es converteixin en màrtirs.