La policia atraca

El passat 16 de maig em dirigia a Girona per l’N-II de nord a sud. Després de creuar tres túnels curts, molt junts, amb bona visibilitat i risc zero (tan curts que es travessen en segons), a escassos metres de la sortida de l’últim, assalta la calçada una mossa d’esquadra donant-me l’alto, em fa frenar bruscament per no atropellar-la i em demana que m’aturi al voral, en un espai habilitat per a parades d’emergència on a penes caben quatre vehicles i ja estava ocupat per tres: el de policia i dues víctimes més. M’obliga a fer una maniobra arriscada per encaixar-me en el poc espai que quedava, fet que va provocar una altra situació de risc per a tots. Em diu que m’ha parat perquè he creuat els tres túnels amb els llums apagats. Tot i que no és habitual, aquesta vegada tenia raó. Però repassant tots els detalls de la forçada parada, la sensació sincera no és la de voler donar escarment per una infracció, sinó que podria respondre a altres motius més de quotes, lucratius o recaptatoris. Altoo!, això és un atracament! Dos-cents euros de sanció per una nimietat amb menys risc que el provocat per l’agent. I diran: però, infracció al cap i a la fi. Doncs sí, però aquest article no va d’això.