Ja he votat: populisme a dojo?

Quan escric aquest text, diumenge 28, ja he votat. Encara no han tancat les seus electorals ni se saben resultats. No sé com anirà i no en parlo pas, dels resultats. Només volia compartir una consideració, fruit de la passejada matinal d’avui pels carrers de la ciutat de Girona els voltants. Els rètols ja diuen molt de com es fa la petició final del vot. Em temo que l’actitud populista, la convicció que són ignorants i la manipulació, especialment dels electors dèbils, que deuen ser nombrosos, ens escanya. Mirin què em trobo: els més rics tenen banderoles de les cares –de lona plàstica– als fanals (PSC i ERC, bàsicament); els més pobres rètols DIN A3 de tintes descolorits (En Comú Podem i algun altre); els més típics, els DIN A2 amb unes brides enganxant-los a qualsevol pal (Junts i també altres dels primers que he esmentat); o els ricassos o amb padrins que ho són, de plafó publicitari fix i amb tapa (PP). Quants diners aparentment llençats! I no en parlem, de la propaganda per Correus. I les frases?: “Fem un gir”, “Endavant”, “Entre tots”, “Ara”, “Somriu al futur”, “Por el buen camino”, “Pensa en mi”, “és ara”, etc. Els creatius s’hi han trencat potser les banyes, però quina pena de propostes: populisme cartellístic pur. De tots, o quasi tots. Ens criden “vota’m”, com si hagués de ser una decisió sobtada o una mena d’imperatiu moral autoritari. Massa populisme: ho hem de fer diferent: siguem madurs!