Deixadesa criminal

Fa un parell de dies a una amiga li han canviat l’avisador del servei de teleassistència perquè l’Ajuntament té un nou operador, una empresa de Madrid (!), i em va passar la documentació. La instal·lació va ser en castellà; li van dir que durant el dia normalment l’atendrien en català (ves a saber) però que de nit seria en castellà perquè responien des de Valladolid (!). Imaginem-nos una àvia o un avi que viu sol (són els qui usen aquests serveis) que de matinada s’ha d’aixecar a fer una necessitat i cau, o que té qualsevol problema de salut; truca, i l’atenen en una llengua que no és la seva. És aberrant, en entendre’s bé o no en una situació així li pot anar la vida. Les administracions s’amaguen darrere la llei de contractacions estatal; i dic “s’amaguen” per no dir coses pitjors. Si demà un ajuntament necessita treure a concurs un servei que hagi de ser prestat, per la raó que sigui, en alemany, en francès o en xinès mandarí, així ho posarà en el plec de condicions del concurs i no crec pas que cap llei, per espanyola que sigui, li ho impedeixi; per què no posen doncs la condició de parlar català? Per un cas similar em queixava fa poc que això era una demostració de mentalitat mesella; no sé si amb aquest darrer cas damunt la taula no es podria qualificar, i ja sé que és molt fort, de deixadesa criminal.