Per què els polítics al poder volen transformar les ciutats en pobles i els pobles en ciutats? A les ciutats, superilles, carrils bici, zones de vianants, espais verds, gentrificació, etc. són llenguatge habitual, mentre que als pobles és la densificació del centre, augmentar edificabilitat, zones blaves, etc. en carrers habitualment estrets i torts amb molta història. Tot i l’evident saturació d’algunes ciutats, es continua edificant i promocionant la instal·lació d’empreses o d’organismes governamentals com si Catalunya s’acabés en sortir dels petits límits de la zona metropolitana. Només cal fixar-se en les entrades i sortides de les ciutats a les hores punta. Fins quan ha de créixer la ciutat per ser inhabitable? Als pobles, la falta d’habitatge per a un jovent que s’haurà de buscar la vida laboral fora del poble, la necessitat de créixer per arribar a un nombre d’habitants que portarà més subvencions, etc. són alguns dels motius habituals. Per què polítics que han fugit de Barcelona s’entesten a reproduir els mateixos esquemes quan arriben al poder als pobles? On és el polític que pensi cap on hem d’anar en la distribució territorial a 50 o 100 anys vista?