Una barrera més per accedir a un institut públic

M’agradaria pensar que hi ha hagut un avenç en la mirada i la inclusió de les persones amb diversitat funcional. Que l’entorn de les ciutats, en lloc de generar limitacions i incapacitar-les, assegura la igualtat d’oportunitats per a tothom. Un entorn que no tan sols té en compte la “normalitat” de la majoria sinó també la diversitat, de manera que evita que s’hagin d’adaptar a aquest entorn normalitzat i afavoreix el seu desenvolupament personal. Doncs no és així. Al mes d’abril vaig assistir a una jornada a l’institut públic Torre del Palau de Terrassa. Com a mare i persona compromesa i sensibilitzada, em vaig adonar que el camí d’accés a l’institut no era accessible per a persones amb cadira de rodes. Em sorprèn que en una societat que presumeix d’inclusiva i integradora, a part de les limitacions degudes a la qualificació en l’expedient acadèmic com un dels criteris per poder accedir a una plaça en un institut públic, a més a més s’imposin altres barreres per ser una persona amb condicions físiques diferents. Agrairia que féssiu difusió d’aquesta necessitat, per tal d’aconseguir un canvi i una millora pel que fa a l’accessibilitat i la vulneració de drets.