Diabòlica comèdia

Els espanyols i alguns catalans posen el president Carles Puigdemont al centre de tots els conflictes senzillament per convertir-lo en algú més menysvalorat encara, com si fins ara no l’haguessin denigrat, menystingut i vilipendiat prou! I els polítics catalans, com sempre, no canvien ni un mil·límetre: siguin partits o associacions. Cadascú és tan bo, tan important, tan decisiu, que no necessita els altres catalans i/o independentistes. I així ens va. I jo, que tinc 74 anys, començo a pensar: “Sí? Doncs merda per als que quedin!”, en la línia del “Que us bombin” del senyor Xavier Trias. Em sento independent de l’independentisme oficial. Al cap i a la fi, el que cal i val és exercir de catalana arreu i dia rere dia. Però és molt decebedor. I, el més dolorós: no aconseguirem el futur que voldríem.