El català no combrega...

Té raó la portada del dia 3 de setembre. Però jo hi afegiria ...ad intram, perquè ...ad extram la paraula hòstia és de les més utilitzades, com a renec, en el català parlat. Segurament que la majoria dels renegaires ignora que la paraula llatina hostia significa allò que s’ofereix en un sacrifici. En l’ofertori de la missa de rèquiem (que tantes vegades jo havia cantat, de petit i jovenet, en gregorià, en els funerals celebrats en la meva parròquia) encara recordo la frase “Hostias et preces tibi oferimus Domine” (“Ofrenes i pregàries us oferim, Senyor”). Aquest mateix diari es queixa de la poca presència del català en la litúrgia; doncs bé, si consulteu YouTube, hi trobareu, en clips anglesos i nord-americans catòlics, una forta reivindicació de la llengua llatina en el culte, reivindicació a la qual m’adhereixo, sempre que s’hi utilitzi la fonètica tradicional romana, i no la castellana ni la francesa. I, per acabar, ratifico el meu suport total a l’article del senyor Manuel Castaño.