Barça: una sortida digna per a Xavi

Desastre de joc, resultats i perspectives és el balanç dels dos anys de Xavi. Era d’esperar. Xavi és un teòric que ha entrenat el Barça usant un manual antic, que avui no serveix perquè el futbol ha evolucionat i aquells jugadors que el van fer bo no hi són i avui els seria molt més difícil practicar-lo. Declaracions seves il·lustren el perquè del fracàs: “No sortirem a guanyar en el primer minut [un màster de com desincentivar uns jugadors]. Hem d’anar amb més pausa, cal tenir més control [facilita aixecar murs defensius que el Barça no traspassa].” Donant per bo el joc de l’equip en partits perduts o mal jugats, ha mostrat nul·la capacitat de rectificació. Som a mig camí... (del no res!). Lateralitat, joc lent, joc endarrere, joc trist, avorrit, derrotes... tot això n’és la conseqüència. El problema per tant no és de jugadors sinó de com se’ls fa jugar. La plantilla no és inferior a la d’altres equips però la tàctica és equivocada, antiga. Tenallats per les instruccions que reben, els jugadors han perdut grapa, imaginació i sobretot velocitat. Mentre el Barça fa un joc acadèmic, sense despentinar-se, els contraris corren el doble i mai no guanyarem un partit 11 contra 22. Xavi és un gran del Barça i una figura rellevant del futbol internacional, ara per amor al club només li queda una sortida digna: dimitir.