La improvisació d’Educació

Soc mare d’un estudiant de 4t d’ESO i escric aquesta carta davant la meva estupefacció en conèixer les noves mesures preses referents als barems de puntuació per als alumnes d’ESO que volen anar a cicles. Aquests alumnes ja tenien la nota mitjana de 1r, 2n i 3r feta i impresa, i en el nostre cas ja comunicada al centre on volia anar a estudiar. Els que sabien que quart no els comptava per a la mitjana han optat per aprofitar aquest any per ampliar coneixements en d’altres àmbits. En el nostre cas s’ha apuntat a l’autoescola, està fent un curs de tècnic esportiu, està coentrenant un equip de futbol de benjamins i un altre d’alevins, etc. Perquè aprovant en tenia prou. Per no dir els que han optat per anar a cursar 4t a l’estranger o ja han començat els tràmits per anar-hi l’any vinent per engrandir l’experiència idiomàtica. Ara resulta que el que tenien ja no val. Només val 3r i 4t. De l’anterior res. O sigui que als que els ha enganxat fora o fent altres coses, a correcuita a deixar-ho tot per centrar-se en el que queda de 4t, perquè a mitja partida les regles han canviat. No és una mala mesura però s’ha d’informar abans o fer-la efectiva a partir del curs vinent i que tothom comenci el curs sabent què s’hi juga. No és just que a mig curs es canviï de parer i condicions. Entenem que hi ha decisions que s’han de prendre de manera immediata. Però aquesta no és urgent i encara que es tracti d’un decret estatal, hi ha d’haver un marge d’informació i adaptació. En un col·lectiu d’alumnat que ja prou desafecció sent pel sistema, mesures precipitades com aquesta encara els fan sentir més enganyats i víctimes d’un frau que juga amb les seves expectatives de futur. Això no es fa. Així no!