Al senyor Marlaska

No sé si aquest escrit servirà de gaire res, l’esperança és l’última pèrdua; li vull demanar a vostè, directament, senyor ministre, si el seu ministeri farà quelcom per solucionar el desgavell agònic i condemnat a perpetuïtat que pateixen les autoescoles en el context present, i conseqüentment la més que possible desaparició de tants centres de formació viària arreu de l’Estat, un mal irreparable que ja dura anys. Segur que el seu ministeri té altres prioritats, però aportaria certa esperança, ni que fos una mica de llum, saber si existeix una remota possibilitat de trobar una sortida viable al final d’un túnel llarg i fosc perquè totes les persones que viuen del sector de la formació viària puguin prendre una determinació respecte al present i futur de la seva empresa, en el sentit de seguir agonitzant fins a morir o tancar definitivament a la vista d’un naufragi anunciat. Respecte als alumnes aspirants a conductor, els nostres clients, desesperats de patir aquest ancorament, camí d’etern, es veuen greument impedits en el seu avenç vital dins de la societat a tots nivells, fet que derivarà en un endarreriment de les seves expectatives i els seus objectius de vida a curt i a llarg termini. No és un tema menor, i calen solucions urgents. Tots som responsables dels nostres actes, i no és el mateix actuar amb implicació que actuar amb compromís vers els altres. Gràcies.