Amb permís d’una poltra salvatge, el càntic Gibraltar español es va convertir (per unes hores) en cançó de l’estiu. Cridar en defensa del penyal és ranci i presenta algunes incoherències; a més del clar desconeixement de la història per part dels exaltats que el canten. Aquestes persones deuen ignorar qui va cedir Gibraltar als anglesos. Doncs, a Felip V, després de la guerra de Successió, el Tractat d’Utrecht del 1713 va permetre-li accedir al tron. I, un cop rei, van arribar els Decrets de Nova Planta que tant van perjudicar la cultura catalana. Ergo, sense convertir Gibraltar en territori anglès, no hi hauria hagut ni Felip V ni Felip VI. Després de les guerres mundials, el mateix Francisco Franco va afirmar: “Gibraltar no vale ni siquiera la vida de un soldado español.” Heus ací el darrer despropòsit. Actualment, la gran majoria de gibraltarenys no volen pertànyer al regne d’Espanya; per motius econòmics, educatius, sanitaris, etc. Viuen en una exemplar convivència que enllaça cultures com l’andalusa, l’hebrea, la marroquina, la genovesa i la maltesa, a part de la britànica. La propera cita esportiva és a París. Seria desitjable que les diferents eufòries no provoquin cap crisi diplomàtica amb un Puerto Rico español. Per exemple.