El “monocultiu” en generació elèctrica de força nuclis que varen néixer o créixer entorn a potents centrals nuclears o tèrmiques generadores d’energia elèctrica, que per raons d’obsolescència tècnica o mediambiental han d’abaixar persiana, constitueix sens dubte un veritable problema per als nuclis afectats. Més enllà d’altres iniciatives encaminades a la reconversió industrial i ocupacional d’aquestes poblacions, crec pertinent recordar que tenen en el seu passat una immillorable expectativa de futur, concretament en l’emmagatzematge d’energia elèctrica mitjançant bateries gravitacionals. El fet que precisament aquests nuclis tinguin una excel·lent connexió elèctrica d’alta tensió els converteix en espais especialment atractius per instal·lar-hi bateries gravitacionals que permetin emmagatzemar els excedents elèctrics en hores vall per injectar-los en hores punta, fent més sostenible i independent el sistema elèctric del país tot evitant emprar combustibles fòssils en hores d’alta demanda. Reutilitzar aquestes instal·lacions amb les seves imponents interconnexions elèctriques per suplir amb bateries gravitacionals el gran problema del sistema elèctric basat en renovables, seria sens dubte un win-win per al país, per a les poblacions afectades pel tancament d’alguna d’aquestes centrals, per a la ciutadania i per al medi ambient.