Hospital de la Santa Creu

No entenc la desídia i el desinterès per l’entorn del conjunt monumental de la Biblioteca de Catalunya, per part de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest conjunt artístic català és únic, amb el claustre, la Reial Acadèmia de la Farmàcia, l’IEC i la Reial Acadèmia de Medecina de Catalunya, i és molt visitat per turistes i usuaris de la biblioteca però costa entendre als uns i als altres la degradació de l’entorn, que fa pudor de pixum, amb el terra sempre moll, i amb jonquis punxant-se pels racons a plena llum del dia, fins al punt que fa por entrar-hi. N’hi ha prou amb fer una ullada als comentaris dels visitants, com aquest: “Vaig tenir una experiència molt decebedora. En primer lloc, és extremadament insegur entrar. Quan vaig veure la biblioteca, vaig pensar que estava a l’adreça equivocada perquè estava plena de drogodependents, la qual cosa la feia 100% insegura.” I encara s’entén menys, havent-hi la biblioteca pública de Sant Pau, que té una part infantil, que els nens hagin de veure aquest panorama. Hi ha xeringues per terra i als dipòsits de retorn dels llibres, i al capdamunt de les escales de la sortida d’emergència de la biblioteca, els toxicòmans hi fan de tot. Em consta que aquesta és una carta més de les moltes que s’han adreçat a l’Ajuntament de Barcelona sense resposta, però no puc deixar de constatar la meva tristesa i angúnia per aquesta degradació, a part del risc que comporta per als treballadors de la biblioteca. El conjunt arquitectònic de l’Hospital de la Santa Creu està catalogat d’interès nacional (BCIN), cosa que significa que gaudeix d’una protecció legal superior, i això no implica mantenir el claustre i entorn en condicions? Una metàfora més de la falta d’autoestima dels catalans pel seu patrimoni.