Immigració i inseguretat?

Doncs no necessàriament. De fet, tant en els autòctons com en els immigrats hi ha bona gent i delinqüents. Només recordo un cas explícit, quan Fidel Castro va enviar una riuada de penats i delinqüents a Miami per intentar desprestigiar l’oposició cubana refugiada als EUA. El problema és quan una persona autòctona i immigrada és reincident –més de tres delictes continuats– i fa del delicte el seu modus vivendi. Quan es nega informació sobre els autors és quan es dona peu als rumors. Cal acollir bé tota la immigració, la legal i la irregular, en drets i deures. Castigar els governs dels països d’origen autoritaris i corruptes, fomentar la contractació en origen per subvencionar el treball i no la desocupació, i assegurar una bona formació lingüística, cultural i de civisme. Junt amb una política de redistribució justa (recursos) i coherent (territorial) en què els que fins ara no s’han distingit pel seu acolliment –Castella-la Manxa, Aragó, La Rioja (on no s’ha acollit mai ningú)– rellevin països com els catalans amb sobreexcés. Perquè en països on es prefereix tenir mascotes a tenir fills bé s’haurà d’encomanar a persones treballadores i emprenedores de fora. Si som capaços de fer complir les lleis i la integració i tenim una actitud coherent (basada en els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat i de fer fora l’integrisme de l’espai públic) no farem com l’extrema esquerra bonista que fa del nacionalpopulisme de l’extrema dreta els màrtirs de la seguretat.