Articles
Estic completament d’acord amb els articles d’ahir, dia 7 d’octubre, d’en Toni Romero i d’en Ramon Estéban respecte del xou de Barcelona i els ciclistes de negre, respectivament.
Per desgràcia haig de fer molta carretera i baixar i moure’m pel Cap i Casal i em trobo, tal com diu el Sr. Estéban, els “hombres de negro” amb el sol de mitja tarda i en parelles de dos, tot agreujat amb ensurts a qualsevol revolt de les carreteres que no t’ho esperes, i l’ha clavat el Sr. Romero amb els recorreguts infernals per Barcelona amb limitacions de carrils, desviaments inesperats per culpa de carrers convertits en zona de vianants amb girs obligatoris, semàfors dessincronitzats, recorreguts amb el doble i triple de temps per aquests wokismes xupiguais que semblen molt bé però que només serveixen per fer crispar els nervis i gastar benzina, contaminant el triple, un transport públic molt lent per poder fer gestions ràpides i, ara pla!, només ens faltava el tramvia. Com deia el meu avi, salut i peles!