La preocupant pèrdua del català

Des de fa temps observo amb inqui­e­tud com el català està per­dent presència en molts llocs de Cata­lu­nya. Jo visc al Prat de Llo­bre­gat, on cada cop és més estrany sen­tir par­lar en català als car­rers. La majo­ria de les con­ver­ses que sento són en cas­tellà, i fins i tot hi ha qui menys­prea la llen­gua, com si par­lar català fos inne­ces­sari, anti­quat o inclús una pro­vo­cació. Aquesta situ­ació no és exclu­siva del Prat; en mol­tes altres zones es viu una rea­li­tat sem­blant. Em sem­bla pre­o­cu­pant que, en una terra amb tanta riquesa lingüística, el català esti­gui que­dant arra­co­nat. No es tracta de posar una llen­gua per sobre de l’altra, però sí de garan­tir que el català, part fona­men­tal de la nos­tra iden­ti­tat, no es perdi. Hem de pro­moure el seu ús, par­lar-lo amb orgull i defen­sar-lo perquè segueixi viu en el nos­tre dia a dia. La diver­si­tat lingüística ens enri­queix, i cal valo­rar-la abans que sigui massa tard.