Déu no tira els daus

Em declaro fer­vorós addicte de les homi­lies del bisbe Robert Bar­ron, actu­al­ment a la diòcesi de Winona-Roc­hes­ter de Min­ne­sota (EUA). L’escolto per You­Tube pun­tu­al­ment cada final de set­mana, i vull al·ludir a la que va fer en la festa de l’Epi­fa­nia. Es va refe­rir a l’ado­ració dels Magi [Mags] com a mos­tra fefa­ent que ciència i religió no són de cap manera con­cep­tes con­tra­dic­to­ris, sinó ben al con­trari. Aquells savis, pos­si­ble­ment astròlegs o astrònoms de l’època, van des­co­brir l’obra de Déu mirant enlaire vers l’Uni­vers, i el seu viatge cap a Bet­lem, històric o no, ens cor­ro­bora als lec­tors la fe en Déu con­tem­plant la Cre­ació, cen­trada en la visió de la famosa estre­lla que ens explica l’evan­ge­lista Mateu, i que podria ben bé cor­res­pon­dre a les seves pròpies con­vic­ci­ons. Recor­dem la quan­ti­tat de som­nis en el seu evan­geli, i els fenòmens còsmics en la mort de Jesús. Sí, el bisbe Mar­ron té tota la raó: mirant l’Uni­vers podríem veure-hi l’obra de Déu, i i no pas el regne de la casu­a­li­tat aleatòria. En va adver­tir el mateix Ein­stein: Déu no tira els daus.