Vergonya i sentit

Sr. Vall Clara, com diria l’àvia, he vist el mas­clisme aflo­rant al Vora­viu del 2 d’abril, menys­pre­ant el tes­ti­moni de la noia donant per total­ment certa la innocència del mas­cle com si hagués sigut ell la víctima de tot el procés i no l’exe­cu­tor del pre­sumpte atro­pe­lla­ment. La sobre­a­bundància de judi­cis paral·lels ja és sufi­ci­ent prova que com a mínim podrien haver-hi altres sentències incul­patòries i total­ment res­pec­ta­bles com aquesta. Si s’ha produït un atro­pe­lla­ment a la pre­sumpció d’innocència ha sigut a la noia, ator­gant-li raons des­co­ne­gu­des per men­tir la seva versió i no obser­var raons per men­tir per part del mas­cle, l’abso­lució és per falta de pro­ves. Si el Sr. Alves fos paleta, no sé si vostè diria: l’abso­lució del paleta Sr. Alves pas­sarà als annals de la lleu­ge­resa. Crec que els segles d’opressió mas­clista sobre les dones s’ha impo­sat al sub­cons­ci­ent del jurat femení hi ha jus­ti­fi­cat l’abso­lució.