Votar els del 155 mai no és útil

Sospito que entre el públic potencial d’aquestes ratlles hi ha entre pocs i cap lector que es puguin sentir al·ludits, però no me’n puc estar: tan buit era aquell ni oblit ni perdó cridat per presumptes independentistes des del 2017 que ara hi hagi votant sobiranista que es plantegi dualitzar-se optant pel PSOE o pel PP? L’informe basat en dades del CEO que publicàvem ahir era demolidor i, sobretot, desencoratjador. De veritat que a un 12% dels votants d’ERC els passa pel cap votar el PSC del 155? Segur que un 13% dels votants de Junts se n’anirà a la filial del PSOE i un 4% al PP de la corrupció, de la sedició i del Puigdemont a prisión? En nom de quin vot útil se sostenen piruetes com aquestes quan està empíricament demostrat que quan es tracta de Catalunya el PSOE i el PP són dues cares de la mateixa moneda.

El “com pitjor, millor” mai no me l’he cregut. La ultradreta, el neofalangisme i el franquisme sociològic, com més lluny de les institucions, millor. Però la manera de combatre’ls no és aquesta fal·làcia del vot útil en clau espanyola, ni crides al vot nul que a les cambres no tindran cap altre reflex que reforçar justament el que diuen que voler aturar. Els que volen assaltar el govern de l’Estat per atacar-nos per terra, mar, aire i tribunals i tenir-nos (més) dominats, empobrits, silenciats i anorreats es combaten votant en massa els partits que no són sucursals d’una formació espanyola. Els partits de casa no ens ho han posat fàcil, per descomptat, però no tenim altra força que resistir. No hi ha alternativa. Bé, sí que n’hi ha, i és altament perillosa, perquè és just la que va bé al populisme d’ultradreta: que amb tantes rareses emparades en un pretès vot útil i tants anys de batussa estúpida entre partits catalans ens desconnectem de la pràctica democràtica i, resignats, deixem fer. Així van començar a Turquia, Rússia, Hongria, Polònia, Itàlia...