Entre la mesura, la festa i la desmesura

Hi havia un temps en què les fes­tes majors eren motiu de cele­bració i retro­ba­ment fami­liar. S’apro­fi­tava l’excep­ci­o­na­li­tat de la festa local per reu­nir la paren­tela, men­jar, riure i pas­sar-ho bé al ball a la plaça. No feia falta res més. D’aquell món d’ale­gries eixu­tes s’ha pas­sat ara a un altre de dis­bauxa sense fre, que si no hi ha dia sense con­cert ni poble sense fes­ti­val sem­bla que no sigui estiu. A Mataró, ja fa temps que van inven­tar un entre­mig i el dia gran de la festa orga­nit­zen una missa monu­men­tal, can­tada per la gent del poble, que s’allarga durant tres hores. Els orga­nit­za­dors de l’Arts d’Estiu de Pineda que s’han que­dat sense fes­ti­val per excés de xivarri ja ho saben, cap a l’església de Sant Anna de Mataró a senyar-se i fer penitència.