El PP s’encomana al transfuguisme

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, arriba avui al debat d’investidura amb un discurs de perdedor i amb un aire de fatalitat que la manifestació de suport de diumenge passat a Madrid no va aconseguir apaivagar. La casualitat ha fet, a més, que el debat al Congrés dels Diputats coincideixi amb un altre debat, el de política general al Parlament de Catalunya, que el president Pere Aragonès ja s’ha encarregat de contraposar al discurs catalanòfob dels populars. La coincidència dels dos debats d’avui, a més, escenifica –encara que la dreta i la ultradreta no ho vulguin admetre– que finalment l’Estat ha assumit les aspiracions independentistes catalanes com un conflicte polític. Avui es parlarà d’amnistia al Congrés i al Parlament, tot i que el PP i Vox voldrien que només se’n parlés als jutjats. Això, és clar, no vol pas dir que calgui abaixar els braços ni celebrar res, perquè tots som conscients que si el PSOE ha acceptat l’actual negociació amb ERC i Junts és més per necessitat que no pas per convenciment. Però no deixa de ser reconfortant que aquells que varen aplicar el 155 a Catalunya ara es vegin obligats a posar el full de ruta català a l’agenda. Encara que sigui per combatre’l.

Tant el PSOE com el PP han de comptar amb el diàleg amb l’independentisme català si volen aspirar a governar l’Estat, una exigència que fins i tot en un hipotètic escenari de repetició electoral caldria forçosament preveure. Tornant a la manifestació de Madrid contra l’amnistia, els discursos d’Aznar, Rajoy, Almeida, Ayuso i el mateix Feijóo van tornar a mostrar la cara més catalanòfoba del PP, però també –i ja és greu en un partit que aspira a tornar a governar l’Estat– van recórrer als arguments més rancis basats en l’enfrontament de les dues Espanyes, segons els quals només ells representen la legitimitat constitucional i patriòtica. També van reiterar la crida al transfuguisme, que diumenge Pedro Sánchez definia encertadament com la pitjor de les corrupcions, l’única carta que pot jugar un Feijóo descol·locat per impedir que Sánchez revalidi el càrrec. Res es pot descartar en un Estat que no dubta a carregar-se la divisió de poders i inventar-se delictes.