Bellesa i follia

Queda’t amb la boja, perquè no n’hi haurà cap altra com ella, que estimi així, amb tota l’ànima trencada. Perquè només una boja pot somriure a les derrotes, i besar-te fins a l’ànima. Queda’t amb la boja, perquè ningú més t’abraçarà d’aquesta manera, amb el cos i amb el cap alhora. Perquè una boja no comparteix la seva bogeria amb qualsevol. Queda’t, només, si tens clar que estàs a l’alçada. Perquè una boja necessita algú que l’estimi amb les seves facetes més tendres i les seves parts més fosques. Queda’t amb la boja, perquè amb la mateixa facilitat amb què plora per collonades, pot fer-te petar de riure. Queda’t amb la boja, i tingues cura d’ella, perquè està ferida, molt ferida. I de vegades només necessita un silenci, una mirada, per quan arribi la bonança o quan la fereixi la dissort. Perquè una boja va a totes o no vol res. Té molt clar que no necessita ningú, ni a tu, per a obrir les ales. No associïs mai més la bogeria amb la confusió, la manca de control i el desequilibri. Descobreix la bellesa de la follia: és una ordre. La creativitat desbordant i l’originalitat que sovint s’associa amb la ment fora de l’ordre establert escassegen en el món d’avui. La bogeria t’allunya de les restriccions socials i et fa perdre inhibició. Et fa autèntica. Queda’t amb la boja, perquè ella es coneix a la perfecció, malgrat (o gràcies) a les seves contradiccions. Ella estima a totes, és excèntrica i per això es fa mirar. Com diu Louis Charpentier, no sap separar la realitat de l’aflicció. Somia i és somiada. Però tria ella. Ho tria tot excepte la mort.