El conflicte permanent

El conflicte entre Israel i Palestina fa 75 anys que dura, des de la creació de l’Estat d’Israel el 1948. Tot i això, la zona, que és el bressol de les tres religions monoteistes ja des de temps llunyans, ha suportat conflictes, guerres i disputes durant segles. Fent memòria, recordo que fa 40 anys amb dos amics, en Joan i en Francesc, vaig visitar Israel i, tot i poder veure el que estava previst, vàrem poder comprovar la calma tensa que hi havia, veient grups de militars amb armes a la mà. Recordo que, mentre ens banyàvem al mar Mort, teníem les motxilles a la platja al costat d’uns arbres, i tot de cop veiérem que no hi eren. La primera reacció va ser que ens les havien robat, després, però, vàrem saber que una patrulla de militars les havia confiscat, per comprovar que no hi hagués explosius; les vàrem recuperar en una caserna militar a 30 km, després de donar les explicacions pertinents. Veiem, doncs, que la seguretat, la por, el control, ve de lluny. Ara, però, em vull centrar en el conflicte concret que pateix la zona des del 7 d’octubre, quan 1.400 persones varen ser assassinades i 200 fetes ostatges, a mans de milicians palestins. Després d’aquesta massacre, del tot injustificada, la reacció d’Israel no s’ha fet esperar i és coneguda per tothom, per la seva contundència, amb greus conseqüències per a la població civil. Ja veurem com va evolucionant tot plegat i esperem que els acords d’intercanvi d’ostatges i presos segueixi fins a l’alliberament de tots. De tot plegat sorgeixen algunes consideracions. D’una banda, les conseqüències que té per a la població d’Israel, que se sentia segura i protegida pels serveis d’intel·ligència, militars i forces de seguretat, i que ara, després de la massacre, veu que és vulnerable. En part, aquest greuge explica la reacció contundent d’Israel, similar a la que van tenir els EUA després de l’atac a les Torres Bessones. Per altra part, s’hauria de trobar alguna solució al conflicte, ni que sigui temporal. El recent fòrum de la Unió per la Mediterrània de Barcelona, dedicat al conflicte entre Israel i Palestina, va concloure amb la necessitat que s’ampliï la treva fins a arribar a un alto el foc permanent i l’alliberament de tots els ostatges; també reclamen respecte al dret internacional humanitari, condemnen les matances indiscriminades i els atacs contra civils, i que es protegeixin les instal·lacions i el personal sanitari, i de les Nacions Unides; rebutgen el desplaçament de palestins dins i fora de Gaza i proposen una conferència de pau, basada en dos estats delimitats per les fronteres anteriors al 1967, i també destaquen la necessitat d’aturar els assentaments a Cisjordània. Hem de tenir en compte que al fòrum no hi va assistir Israel. Bones paraules que tindran difícil encaix, almenys a curt termini. Esperem que la diplomàcia faci la seva feina i s’aconsegueixi la fi de les hostilitats i, a poc a poc, s’entri en un escenari que permeti visualitzar espais d’entesa i també que eviti que el conflicte s’enquisti i pugui traspassar a d’altres estats de la zona. I el desig que les organitzacions internacionals, especialment l’ONU, recuperin el seu protagonisme i puguin exercir la seva funció d’arbitratge, seguretat i suport a la població civil.