Dignitat en vida

Hi ha un valor íntim i irrenunciable lligat a cada un de nosaltres, que ens inspira i ens atorga respecte. Un valor moral –que no té res a veure amb religions, però molt en creences individuals– que cada un de nosaltres dirigim de manera personal i que ens dicta i determina els nostres límits i reptes. És un valor personal i irrenunciable que no té preu: és el valor de la pròpia dignitat.

La dignitat de cadascú és flexible i s’adapta al nostre context vital, a les necessitats i les demandes. Coses que, quan som adolescents, considerem irrenunciables poden esdevenir futileses quan un ha madurat. I, de la mateixa manera, coses que ni tan sols veiem quan som adults poden marcar el caràcter i la nostra actitud davant de determinades coses quan som nens. La dignitat és un llistó intransferible, que es mou i s’adapta únicament al nostre context vital, real i emocional i fa de mal compartir amb persones que no formin part del nostre cercle íntim.

La dignitat va íntimament lligada al respecte personal, al respecte als propis valors i, de retruc, a la felicitat, entenent la felicitat com el resultat d’una vida d’acord amb les creences i valors personals. Podríeu ser feliços si tinguéssiu la sensació que algú trepitja o menysté la vostra dignitat? Quines són les demandes i els límits que cada un de nosaltres posem al nostre entorn, a les nostres decisions i a aquells que ens envolten per garantir que vivim dignament d’acord amb els nostres valors i les nostres creences?

La veritat és que la vida ens porta molta feina, ocupacions i urgències que ens fan passar sense aturar-nos a pensar en aquestes coses, però enmig de la feina, les ocupacions i les urgències, els nostres valors afloren en cada decisió que prenem: la pel·lícula que triem per anar a veure al cinema, el llibre que triem a la llibreria, la roba que ens posem, com omplim el cistell d’anar a comprar, els regals que fem a les persones que estimem, què compartim amb els amics o la relació que tenim amb la família... Cada decisió que prenem, cada dia, és el resultat del nostre paquet de valors individuals. Aconseguir allò que volem treballant és, per exemple, important per a cada un de vosaltres? És important el camí que feu fins a aconseguir fer realitat els vostres desitjos? Creieu que és important que els valors ens condueixin al llarg de la vida per poder tenir una vida plena?

Sentim a parlar cada dia de la necessitat d’educar en valors, de créixer i formar-se en valors perquè, en realitat, són els valors individuals compartits els que poden esdevenir valors col·lectius, i són els valors els que fan canviar el món. Són els valors individuals compartits els que ens impulsen a tenir i compartir una vida millor. És, precisament, en el context de buscar una vida millor on sorgeix la necessitat de garantir aquesta plenitud fins a l’últim moment de la nostra vida.

I és en l’etapa final de vida que hem d’afrontar el dret a una mort digna. El 99% de nosaltres signaríem ara mateix per garantir-nos una mort digna sense pensar-ho ni un minut. Però, què és una mort digna? És una pregunta que arriba cada dia a famílies que han d’afrontar escenaris de familiars grans amb demències o malalties degeneratives o diagnòstics amb pronòstics desencoratjadors.

És evident que no afrontem la mort de la mateixa manera quan arriba a un infant que quan ho fa a una persona que està en l’última etapa de la seva vida. Per això, és cabdal que els professionals estiguin preparats per donar determinades notícies i per ajudar els pacients a fer-hi front. Des del Departament de Salut s’ha treballat en un estudi sobre els valors que, per als catalans, són prioritaris a l’hora de definir una mort digna. Les persones que hi han participat han arribat a la conclusió que una bona mort seria aquella que es produeix en un entorn de calidesa, confort i placidesa, seguretat, harmonia, intimitat, respecte, serenor i plenitud en el sentit de la satisfacció de la vida viscuda. I això lliga amb la dignitat, i molt. Perquè només quan un viu dignament pot arribar al final de la seva vida amb la satisfacció d’haver gaudit, d’haver tingut qualitat de vida... i aquell sentiment que ha pagat la pena. Només quan un ha tingut una bona vida pot acceptar la mort en pau amb un mateix i amb els altres. Només quan un ha viscut dignament pot afrontar la mort amb dignitat.