Geniüts

Pujo dalt del terrat de la Fundació Miró, i em miro aquesta Barcelona sempre magnífica, enmig d’un pont constitucional i puríssim que fa que, com allò de les forces centrífugues i centrípetes, els catalans fem de turistes omplint Londres, París o Nova York, per parlar de tres de les destinacions més desitjades per anar a fer una estada de cinc dies, i que Barcelona s’ompli també de turistes catalans i d’altres procedències.

M’enfilo al terrat de la fundació agermanada amb el Museu Picasso, ara que comparteixen exposició fins al 25 de febrer, en aquesta oportunitat única i excepcional que permet llegir a banda i banda de paret, i costat per costat, les obres de dos amics que van capgirar la concepció de l’art el segle passat.

El dia abans havia passat per Mont-roig, a tocar de la masia, i dels garrofers que van omplir l’imaginari inicial de Joan Miró, a la nit La 2 emetia un documental sobre els fonaments corunyesos de Picasso. Tot m’hi duia. Aquest estiu vaig passar per Horta de Sant Joan, on l’artista malagueny es va refer en dues estades, i encara vaig ser a París, on a més del seu museu també vam veure obra d’un i altre al Pompidou. Allí vaig retrobar La dona que orina, que havia vist a Barcelona, i el tríptic blau de Miró, expressionisme estàtic, espiritualitat pregona. Tot crida en silenci a passar aquests dies per la muntanya de Montjuïc, on a l’estadi ja hi ha la bandera del Girona per al partit de demà, i pel carrer Montcada, que ja va rebre la visita del rei quan Iceta era ministre de Cultura. El calendari té la seva evolució, i futbol i política fan la seva, mentre les capes de pintura, escultures, ceràmiques, tapissos i poemes esperen noves relectures, esperen nous espectadors. El magnetisme dels seus olis es manté, 50 anys després de la mort de Picasso, mentre els debats de cancel·lació sobre la seva vida i relació amb dones i muses encalcen el geni. M’emporto alguns dels seus quadres captats al mòbil, en aquest fenomen benjaminià de la reproducció de l’obra, i quedem com amics, gairebé com ells dos.