Solucions pal·liatives per a l’habitatge

La falta d’habitatge a un preu assequible no és un problema nou, ni tampoc és exclusiu, però és una evidència que a Catalunya és especialment greu i persistent, perquè els preus tant de compra com de lloguer s’enfilen permanentment per sobre o molt per sobre de la mitjana de l’Estat i aquest fet agreuja fenòmens com el sensellarisme, la gentrificació o la centrifugació de ciutadans a d’altres poblacions, i és causa directa de la proliferació de desnonaments. El titular més significatiu és que Catalunya lidera el rànquing de desnonaments a l’Estat, en termes absoluts i relatius. En total van ser 1.313 desallotjaments durant el tercer trimestre del 2023, un de cada quatre dels que es van fer a tot Espanya. Una altra dada rellevant és que, de cada quatre desnonaments a Catalunya en aquest període, tres van ser per impagament del lloguer, la qual cosa connecta directament amb un altre dels problemes que tenim com a societat, i de manera molt acusada en una ciutat densament poblada com Barcelona, com és la dificultat per controlar el preu del lloguer dels habitatges. Les causes són poc discutibles: hi ha poca oferta, molta especulació, l’habitatge social és insuficient i la llei d’habitatge del Parlament va perdre la seva eficàcia després de la retallada del Tribunal Constitucional i la superposició d’una llei espanyola menys ambiciosa.

No han d’estranyar, en aquest context, mesures de suport a les persones i famílies que viuen de lloguer com les anunciades dijous passat pel govern de la Generalitat, augmentant la bonificació fiscal i ampliant a més gent l’abast d’aquesta bonificació. Són iniciatives positives, però cal entendre també que són pal·liatives, que busquen apaivagar les dificultats que tenen moltes persones i famílies per mantenir o accedir a un habitatge de lloguer, però que no ataquen les causes dels preus desorbitats. I és aquí on es troba a faltar una actuació més decidida, tant en l’àmbit de la negociació política per aconseguir un control més efectiu sobre l’especulació amb els preus de l’habitatge, com en el de la posada al mercat de més habitatge públic i privat que faci augmentar significativament l’oferta de lloguer.