Maternitat subrogada

Tinc la sort immensa de ser àvia d’una nena adoptada. Descobrim que aquests nens venen amb una motxilla a sobre per una sèrie de carències. La meva filla i jo vam consultar metges i psicòlegs amb experiència en el tema de nens adoptats i de seguida vam aprendre una cosa que han hagut de patir tots i que és tremendament traumàtica. Els nadons durant els nou mesos de l’embaràs perceben la veu de la mare, els estats d’ànim i l’afecte. En néixer, sentir la veu de sempre els fa seguir sentint-se segurs. Si no és així, tenen por de perdre una altra vegada la persona amb qui han fet el vincle, i aquesta por mai arriba a desaparèixer del tot. En el cas de les mares de lloguer, no ens hem parat a pensar què és estar nou mesos amb una persona a qui no li importes i, a sobre, en néixer, veure-te’n privat, perquè encara que no t’estimi és l’única que has conegut. Dret a tenir un fill? A costa de crear-li una ferida incurable i de fer-lo patir des del moment zero? No tot s’hi val, per molt que ens creguem amb dret a això.