Carta al futur bisbe

Molt estimat del Senyor: aneu a entrar en el bisbat de Girona com a pare i pastor, un bisbat que està adornat d’una bellesa exuberant, amb uns paisatges inefables, amb la presència del fet rural i turístic en plena evolució. No tingueu por, la vostra tardança no és altra cosa que una decisió, fruit de la lleugeresa de l’administració vaticana. Entreu en un bisbat que té uns bons capellans, sans, i que tenen encara un esperit evangelitzador, i que fa 12 anys que se senten sols i poc estimats. És una petició que us faig, estimeu els vostres capellans i el vostre pontificat serà fecund i el vostre ramat us seguirà amb fidelitat. No feu com molts bisbes, un programa diocesà individual i personal. Ens agradaria un programa fet per tots els pobles de Déu. Vull dir, un programa pastoral preparat i elaborat pel bisbe, els preveres i els laics. Som en un altre temps, i la mateixa Església ha de dirigir els afers pastorals i temporals amb el diàleg, la negociació i en democràcia. Us faré un matís important, l’economia del bisbat, clara i neta, i les propietats de les esglésies, les rectories, els restaurants dels santuaris, no les ha de dirigir el bisbe o els preveres, no és aquesta la seva missió, delegui en un equip de laics competents que us portin aquest treball amb veritable autoritat i autenticitat. Obriu el cor a l’esperança i alegria, aneu a un bon bisbat que us espera amb alegria cristiana: que el Senyor us acompanyi sempre. Un prevere retirat.