El voraviu
Dempeus el 2027
Difícil que pagui la pena mantenir-s’hi i no estranyi que la caiguda sigui dura
Quan Feijóo al Congrés diu que aquí el tenim, i que l’hi tenim dempeus, parla de fets. Parla de la cinquena revàlida a Galícia. Quan Sánchez al Marroc diu que Feijóo el tenim dempeus a l’oposició, també parla de fets. Quan Sánchez afegeix que ell està dempeus en el govern i que hi estarà fins al 2027, torna a les paraules. Ja en parlarem! És una aspiració legítima, això sí, però ha de passar unes eleccions basques a l’abril i unes eleccions europees al juny. Si continua dempeus n’haurà de passar unes de catalanes en què no en farà prou amb guanyar, perquè li serviran de poc si Illa no té per ser investit. És possible que Sánchez, el 2025, faci mutis opti o no opti per convocar eleccions. En qualsevol cas interpreto com un símptoma de debilitat i de la poquíssima vergonya que tenen, que Bolaños es guardés per a ell, des del 29 de desembre, la plantofada suïssa a Manuel García-Castellón. La fa pública el 19 de febrer, quan sap la patacada a Galícia, i abans de comunicar-la a l’Audiencia Nacional, com pertocava, perquè el jutge estigués al cas. En això s’ha convertit la política espanyola i catalana avui! Grollera manipulació dels fets i de la comunicació per l’interès espuri del relat. Una comunicació com aquesta de l’estat suís, 54 dies sobre la taula del ministre plenipotenciari en espera del moment que es pugui fer servir de cop de roc a l’adversari! Paga la pena estar dempeus d’aquesta manera? No estranyi que la caiguda sigui dura!