Porta a porta, pas a pas
Dilluns vaig saber, gràcies a aquest diari, que l’Ajuntament de Girona preveu fer la recollida selectiva a una dotzena de barris més, inclòs el de Montjuïc, on visc. També he sabut ara que hi ha una oficina d’informació al carrer del Carme. Davant d’un canvi tan important en la gestió de les escombraries, l’Ajuntament no pot passar fulls informatius per les cases? Per què ens pensem que tothom està pendent de les xarxes? Centrant-nos en la recollida de deixalles, el seu dipòsit i tractament és un dels grans problemes de l’administració local. Ara mateix per la falta de previsió davant la mort llargament anunciada de l’abocador de Solius, una colla d’ajuntaments tenen una despesa extraordinària –i en conseqüència els seus veïns– per portar els residus molt més enllà. Iniciar el maig el porta a porta pot ser precipitat, ja que abans de començar el reciclatge individualitzat s’hauria de fer un porta a porta de conscienciació. Ja sé que seria llarg i costós, però a mitjà termini seria molt més beneficiós per a tothom. Ara hi ha prou contenidors per dipositar: orgànica, paper, plàstic, resta, roba, vidre... En general tothom compleix, llevat, com sempre, d’aquella gent que en sap molt, de reclamar els seus drets, però que ignoren els seus deures. No puc entendre per què hi ha gent tan bruta que ho deixa a qualsevol lloc o a terra dels contenidors que no són plens. Hi ha manca de civisme i menyspreu: a les Fires passades davant de casa em vaig trobar un forn de cuina que l’hi va deixar algun pocavergonya, i diferents dies més tard bosses de caques de gos que vaig haver de retirar. En un barri amb molts jardins és reiterat el problema d’on dipositar les restes de podes. Fins ara les podíem posar en l’orgànica, però amb els cubells del porta a porta no és viable. La majoria no tenim vehicles adequats per portar-ho a la deixalleria, i tampoc ens ho deixen cremar al pati... I que els cubells s’hagin de treure de les vuit a les nou del vespre és molt just perquè sovint no s’és a casa. La part positiva és que a Llagostera es va implantar el porta a porta el 2004 i el procés d’adaptació va ser llarg i dur, però avui és recicla per sobre el 80 %. Això no impedeix que les bosses s’apilonin en algunes cantonades fins que es van a recollir.
