El vol dels coloms

La campanya electoral, les acusacions de corrupció entre PP i PSOE i la tramitació de la llei d’amnistia tapen qüestions que, en qualsevol estat democràtic, serien un escàndol. Les acusacions de terrorisme pel Tsunami Democràtic estan omplint Suïssa d’exiliats independentistes; per ara, ho han manifestat un polític, un directiu d’una entitat, un periodista i un empresari; i no són els únics. Quatre representants de sectors d’activitat diferents amb el denominador comú de ser elements actius en la defensa de l’independentisme. Ningú, en aquest país, es pot sentir segur si és independentista. I això és més greu encara perquè, diguin el que diguin les eleccions, ho són la majoria dels habitants, encara que per por, per decepció o per comoditat avui dia no es facin evidents al carrer.

Mentrestant, el polítics del PP i Vox diuen que arraconaran tot allò català i privatitzaran –això sí, en empreses de familiars o amics– els serveis públics, com a les Illes o València i a Madrid, respectivament; i sense escrúpols. El PSOE i els Comuns ho fan amb més opacitat, tal com feien els governs municipals d’Ada Colau o com ha fet el de Collboni amb el cartell de Sant Jordi, diluint tot allò català, perquè sigui més espanyol i més “global”; la saben molt llarga.

I els partits anomenats independentistes, més preocupats pel seu nombre d’escons que no pas per la repressió dels seus hipotètics votants, parlen de qüestions que, un cop aconseguit el govern, resten en un calaix o acaben fent-hi el contrari d’allò promès en campanya, perquè les decisions, com té a bé d’insistir cada dia algun ministre, no depèn de ningú d’aquí, sinó de l’estat d’allà. El pitjor és que tots saben quina és l’única solució per començar a abordar les necessitats dels catalans, però encara prefereixen fer volar coloms.