Van sempre un pas més endavant

L’altre dia li explicava a una bona amiga que havia sentit a parlar d’un web que molts menors que encara cursen primària estan descobrint i que, malgrat que d’entrada servia per fer videotrucades amb gent d’arreu del món, havia derivat cap a un contingut entre eròtic i pornogràfic. Li ho relatava amb una certa angoixa perquè totes dues tenim fills en aquesta edat que no sempre diferencien el mal del bé i que més aviat, com ha passat tota la vida, senten atracció per allò que els està vetat. En aquell precís moment, teníem al costat els nostres fills petits, situats en la franja a la qual feia referència. Semblava que ignoraven la nostra presència però, de cop, ens vam veure sorpreses per les seves esmenes. Van tenir la cortesia, en intuir la nostra desorientació, d’aclarir-nos quin és el nom d’aquest web que les dues adultes desconeixíem i sabien també que si t’hi connectes pots parlar amb gent d’un altre país però, literal, t’arrisques al fet que un senyor gran t’ensenyi el cul. L’amiga i jo, amb uns ulls com taronges, vam constatar de nou que els pares i mares comencem a estar a anys llum dels nostres fills pel que fa a les noves tecnologies. Davant aquest quadre, els progenitors podem aprendre a conviure amb un mal de panxa crònic o podem fer cas dels consells dels que la toquen una mica. Dies després d’aquella curiosa conversa, assisteixo a una xerrada sobre el tema impartida per un mosso d’esquadra. Comparteixo dos dels aprenentatges: per molt que els pares pensem que controlem els dispositius dels nostres fills, ells van sempre un pas més endavant i saben saltar-se les normes; i dos, o basem la relació amb els menors en la confiança i la treballem des del principi o hem perdut la batalla.