Mentida

Hi ha qui tem les guerres per les bombes, els gasos homicides, les armes de foc i l’artilleria pesant. A d’altres, els aterren les bandes de crim organitzat, així com les baralles hostils amb arma blanca i les violacions macabres. Doncs a mi, sense obviar les pors abans esmentades i que, per descomptat, sovint també m’amoïnen, el que em provoca veritable pànic és la mentida. Aquesta arma mundialment destructiva que mata tota classe de relacions. Que no discrimina races, idiomes, amistats o família, ja que ho fulmina tot al seu pas. L’ arma mortífera més propera a tothom. La que s’expandeix en una societat que la normalitza, promociona i menciona arreu amb el mot universal fake. La que neix de l’arrogància, s’alimenta de l’enveja, s’engreixa de la traïció i, sense escrúpols, corre fins i tot més ràpid que la pólvora. També és la que dol acarnissadament i, per sobredosi de toxicitat, podreix el més profund de les entranyes i provoca una agònica supervivència. La mentida serà sens dubte l’arma que, si d’altres no ho fan abans, extingirà per sempre la humanitat.