Els jocs electoralistes. Bildu i ERC

Aquests dies veiem com es juga al jocs dels disbarats fent comparacions entre el que passa electoralment al País Basc i el que pot passar a Catalunya. És un joc inevitable, certament, però l’excés de comparances sense raonar-les esdevé un exercici grollerament electoralista. Tret de la sorprenent pujada d’EH Bildu, la resta ha sorprès poc. Al PSOE no li ha passat factura el cas Koldo. Al PP, jugar a repetir una campanya que tenia èxit a les Espanyes li ha estat inútil al País Basc. I els de Sumar, un cop més, van pagant la factura de la seva divisió. L’interès estava en la pugna entre el PNB i EH Bildu, per més que ja se sap que el PSOE només pot donar suport al PNB, perquè el que més els ha erosionat a les Espanyes ha estat la campanya insistent de PP i Vox contra els pactes amb l’esquerra abertzale. La resta de comparances parteixen de bases massa diferents. Ni ERC és comparable a EH Bildu, ni el PNB a Junts. La gestió del govern català i la del basc tampoc resulten comparables des del punt de vista de com la perceben les respectives bases electorals. La distància és sideral entre allò que s’havia promès (culminar el procés) i allò que s’ha acabat fent aquí. És una mentida colossal insistir que Junts no volia negociar, el problema era com es concebia aquesta negociació. Que es pensen que l’electorat no recorda el president Torra a la primera taula de negociació? D’altra banda, aquí, a diferència del País Basc, no ens hem de retractar de cap estratègia passada. Aquí compta el vot de la gent, no podem minimitzar l’1-O ni la unilateralitat ni penedir-nos-en.