Quan el tren fa perdre la feina

El mateix nom de la plataforma –Dignitat a les Vies– enfoca amb nitidesa la gravetat de la qüestió. És greu perquè l’ancestral i sistèmica deficiència del servei de rodalies operat per Renfe ja ha costat els primers acomiadaments de treballadors que amb massa freqüència arriben tard a la feina per culpa d’un servei públic que no mereix aquest nom. Que els casos siguin pocs no els converteix en anecdòtics. Si no són més, és pel sacrifici de l’usuari –que matina més del que li tocaria si el servei fos fiable– i per la comprensió de la majoria d’empreses. Per molt que el ministre Óscar Puente presumeixi que a Catalunya s’inverteix més que a cap altre territori de l’Estat –oblida precisar que es refereix al pressupost, perquè l’execució continua discriminant els catalans–, els maltractaments de Rodalies als usuaris són els mateixos des de fa dècades: impuntualitat –la dada que més de la meitat dels trens a l’abril han anat amb retard fa feredat–, freqüència de pas escassa i falta de vagons en els combois. Com si els perjudicis personals i les incerteses que causa no fossin prou greus, el desgavell té dos efectes perversos més, un d’ambiental –desincentiva la mobilitat ferroviària en benefici del transport privat– i un de social, perquè dificulta l’esponjament de la població més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Dignitat a les Vies, sorgida de manera espontània d’un grup d’usuaris de Rodalies del Camp de Tarragona i l’Ebre, obliga a fer una reflexió seriosa. D’una banda, que la ciutadania s’organitzi al voltant d’una causa o d’una reclamació s’hauria d’aplaudir. Però quan la plataforma té per objecte pressionar per restablir la dignitat d’un servei públic és quan es constata que hi ha massa coses que fallen. Que un moviment ciutadà hagi d’arribar als màxims responsables de Renfe a l’Estat i a Catalunya per plantejar les seves demandes –de moment, amb l’únic compromís de tornar-se a reunir– és el resultat d’unes mancances colossals en el servei, d’una falta d’atenció per part dels responsables polítics i tècnics de Rodalies, i del fet que els intents de la Generalitat per influir en Renfe i Adif han estat com picar ferro fred.