Repensar el CxR

El resultat de les eleccions a Catalunya és més enverinat del que semblava. La diferència notable en escons entre la sucursal del PSOE i Junts i que els altres partits independentistes hagin baixat en picat debilita la posició de força de Puigdemont davant del govern del PSOE. Si fins ara era Junts qui podia amenaçar d’avançar les espanyoles, ara és el PSOE qui li pot interessar convocar-les. De moment ha congelat totes les taules i només manté el compromís de tirar endavant l’amnistia. Sánchez ara disposa d’un relat antiindependentista basat en els resultats electorals contra el relat de traïdoria que li endossaven el PP i Vox. Puigdemont, encara que aconseguís el suport d’ERC i que fins i tot Sánchez sacrifiqués Illa per la estabilitat del seu govern, no pot aconseguir res prou estructural per a Catalunya com la recaptació dels impostos. Sense un augment de la sobirania de la Generalitat, restaríem igual. La confrontació no pot erigir-se des d’una dependència de l’enemic. Seria repetir el ridícul d’ERC. Però Puigdemont no hauria d’anar-se’n a casa malgrat que no sigui restituït com a president. Els uns i els altres li volen fer escac i mat. La militància d’ERC té la clau per a repetir les eleccions catalanes. Però dels diferents sectors d’ERC, qui té la clau? Els de l’òrbita de Tardà que demanen el suport a Illa? Junqueras, que no assumeix cap responsabilitat de l’aprimament d’ERC i l’eixamplament del PSOE? Aragonès, quan va dir que s’havien de quedar a l’oposició, volia dir que s’abstindrien amb Illa? La pluja per apagar la flama independentista serà intensa. Urgeix construir una estratègia comuna dels partits, que no vol pas dir una coalició. Reformular el Consell de la República?