Opinió

Lletra petita

L’elefant a l’habitació

“Ja tenim la llei d’amnistia, però Catalunya continua emmordassada, espremuda i amb la seva llengua fustigada

En un món en què Trump pot negar la seva der­rota a les elec­ci­ons, Putin pot negar la seva guerra con­tra Ucraïna i Neta­nyahu pot negar la mas­sa­cre de dese­nes de milers de civils a Gaza, no sem­bla esca­be­llat que hi hagi algú prou per­vers per negar una llen­gua nas­cuda i arre­lada fa deu segles en un ter­ri­tori, amb la clara volun­tat d’esbor­rar-la del mapa. I això és jus­ta­ment el que passa amb la llen­gua cata­lana a l’Estat espa­nyol. Avui és un dia històric per a Cata­lu­nya i per a Espa­nya per l’apro­vació de la llei d’amnis­tia al Congrés, però l’ele­fant con­ti­nua a l’habi­tació. Cata­lu­nya con­ti­nua emmor­das­sada, espre­muda i amb la seva llen­gua fus­ti­gada, cada dia una mica, perquè la volun­tat de subs­ti­tució del català és un cor­rent de fons, con­subs­tan­cial a l’existència d’Espa­nya i fa segles que avança als ter­ri­to­ris de parla cata­lana (els Països Cata­lans). I avui s’acce­lera gràcies a l’aliança ultra­na­ci­o­na­lista del PP i Vox al País Valencià, les Illes i l’Aragó. El pròxim pas d’aquest lingüicidi el farà el govern ara­gonès, que per boca del seu vice­pre­si­dent, Ale­jan­dro Nolasco (PP), ha anun­ciat que d’aquí a poques set­ma­nes “supri­mirà” el reco­nei­xe­ment del català com a llen­gua pròpia de l’Aragó. Tant li fa que vagis a Beseit, Tama­rit, Mequi­nensa o Benasc i que la presència del català al car­rer, a la toponímia i a l’ima­gi­nari col·lec­tiu sigui inne­ga­ble. Tant se val que el 90% dels ara­go­ne­sos que viuen entre la Riba­gorça i el Matar­ra­nya siguin cata­la­no­par­lants. Tant se val que l’Esta­tut d’Aragó del 1982 pre­vegi la pro­tecció de les “llengües i moda­li­tats lingüísti­ques pròpies d’Aragó” i garan­teixi per llei el seu ense­nya­ment i el dret dels par­lants. El govern del PP i Vox pre­si­dit per Jorge Azcón el vol liqui­dar de les ins­ti­tu­ci­ons, de les esco­les, de la pro­moció pública i de la pro­tecció legal. Una volta de car­gol més en la super­po­sició efec­tiva del cas­tellà en un ter­ri­tori històrica­ment cata­la­no­par­lant. Un cop de porra més, deu anys després que un altre govern ara­gonès s’inventés el lapao per evi­tar refe­rir-se a la llen­gua de la Franja com a català. Un exem­ple més del fus­ti­ga­ment de què és objecte el català en el seu espai natu­ral i del negre futur que l’espera men­tre depen­gui de l’Estat espa­nyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia