Algú no vol ERC al govern de Collboni

Jaume Coll­boni té un som­riure sin­gu­lar, d’auto­com­plaença. És del tot com­pren­si­ble, perquè ser alcalde d’una ciu­tat com Bar­ce­lona amb només deu regi­dors és per anar pel món amb un posat en què des­taca aquest som­riure de feli­ci­tat i també un deix afe­git de dolça per­ple­xi­tat, com aquell que ha cai­gut d’un ter­cer pis i no s’ha fet ni una mínima nafra.

Des del dia de presa de pos­sessió al Saló de Cent, on en aga­far la vara el ros­tre de fla­mant l’alcalde va trans­mu­tar en una ganyota mirall d’una fel enca­llada en la digestió de la sem­pre agra política cons­pi­ra­tiva, el posat de Coll­boni s’ha anat enri­o­lant. Ara ja torna a ser el sor­ne­guer de sem­pre, capaç de gover­nar amb Ada Colau, aban­do­nar el govern al límit del man­dat i pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons com si no tingués cap res­pon­sa­bi­li­tat en la gestió de la ciu­tat, o posar-se la rosa roja del soci­a­lisme català a la solapa de la jaqueta per anar a veure els bòlids del super­ne­goci de la Fórmula 1 rugint pel pas­seig de Gràcia.

El de Coll­boni és un som­riure en acce­le­ració cons­tant, des que va apro­var els pres­su­pos­tos del 2024 gràcies a la caram­bola jurídica de per­dre una moció de con­fiança –a vega­des és tan difícil enten­dre les lleis...–, i ara encara som­riu més des que Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya ha anun­ciat la seva intenció d’entrar al govern muni­ci­pal, això sem­pre que la pro­posta del grup muni­ci­pal i la direcció local del par­tit sigui secun­dada per les bases.

Els que han de deci­dir la for­ta­lesa futura del govern bar­ce­loní són els mili­tants repu­bli­cans, però com que el congrés extra­or­di­nari de dijous en què s’havia de votar o rebut­jar l’acord amb els soci­a­lis­tes s’ha hagut d’ajor­nar i la nova con­vo­catòria tri­garà encara uns dies a con­cre­tar-se, men­tres­tant el rellotge de la vida va avançant i a la ciu­tat hi van pas­sant coses. És per això que, al marge de la militància, no és des­car­ta­ble que altres actors aca­bin influint en la decisió que s’ha de pren­dre, ja sigui per acció directa sobre el sen­tit del vot, omissió o sim­ple­ment cons­pi­ració política, que de tot hi ha.

En aquest ordre de les coses que pas­sen, per exem­ple, seria bo saber què pensa la militància d’Esquerra de la inter­venció de la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona, que la mati­nada d’ahir va fer desa­llot­jar una cin­quan­tena de per­so­nes que havien acam­pat a la plaça Uni­ver­si­tat en defensa dels pales­tins i el seu dret a la vida.

La pre­gunta és si calia tenir un com­por­ta­ment expe­di­tiu amb una acció de pro­testa que tenia com a data de cadu­ci­tat demà diu­menge. El fet és que el cos poli­cial, que és res­pon­sa­bi­li­tat màxima d’un dels homes forts del govern de Coll­boni, Albert Bat­lle, només va tri­gar unes hores a dei­xar net l’espai, una acció con­tun­dent que troba poca aco­llida en un sen­ti­ment d’esquer­res tra­di­ci­o­nal com se suposa que és el de les bases dels repu­bli­cans.

Els impul­sors de la pro­testa no van que­dar qui­ets i ahir mateix van con­vo­car una mani­fes­tació con­tra el desa­llot­ja­ment amb uns car­tells amb la imatge de Coll­boni rient i una cas­sola al cap rebent cops de cullera, en senyal de des­a­pro­vació. Falta saber si actes com aquests supo­sa­ran una altra cas­so­lada, d’aque­lles que amar­guen som­riu­res, com seria la dels mili­tants d’ERC cla­mant con­tra la idea d’entrar en aquest govern de Bar­ce­lona.