En diuen amor i és sexe

La cúpula d’ERC torna a con­fiar en la capa­ci­tat de comu­ni­car i cons­truir relat. Sem­pre relat! Ven­dre la inves­ti­dura d’Illa i el pacte pel qual volen fer empas­sar el gri­pau com un pas impres­cin­di­ble cap a la inde­pendència fa venir gra­tera i mala llet, com­panys! Tanta com escol­tar Sánchez agrair a ERC l’esforç per la con­vivència i dir que ara comença el camí cap al fede­ra­lisme. Ara veu­rem fins a quin punt la militància neces­sita la men­ja­dora o si encara té, com ha demos­trat tan­tes vega­des a la història, allò que té Déu Nos­tre Senyor, una maça que pica sense fer remor, que diria l’àvia Neus. El que més em rebull les tri­pes enmig del suquet de les men­ti­des podri­des dels car­tells de l’Alz­hei­mer, el ninot d’en Jun­que­ras pen­jat d’un pont i la sala on no hi cabien per votar l’acord amb en Coll­boni, és que tor­nin a dir-ne amor, del que només és sexe de paga­ment. No he vol­gut, abans de dis­sabte, lle­gir al detall les 25 pla­nes de l’acord. Em fa por. L’he imprès i el tinc al cos­tat de l’ordi­na­dor. Si passa la militància, dis­sabte m’hi posaré per detec­tar totes les gata­des. Ara estic massa empre­nyat amb la forma de pre­sen­tar-ho. Per què ens con­ti­nuen trac­tant com cri­a­tu­res? Per què no ens diuen que és un bon tracte perquè la classe diri­gent man­tin­gui unes mis­ses? Per què no ens diuen que tre­uen de cir­cu­lació el pre­si­dent Puig­de­mont i que ho neces­si­ten per refer-se? Per què no ens diuen que no tenen ore­mus per tor­nar a començar?